casa, -ses
(Del llatí casa, edifici habitable.)
- s. f. Edifici en el qual viuen les persones.
- Casa a una o a dos mans, casa tradicional valenciana en corredor central o entrada de carro i habitacions a esquerra i dreta (a dos mans) o corredor lateral i habitacions a un sol costat (a una mà).
- Casa de la vila, del poble, consistorial, de la ciutat o gran, edifici públic a on un Ajuntament celebra les seues sessions i realisa els assunts administratius.
- Casa d’hostes, casa que admet hostes.
- Casa de camp, edifici situat fòra de la ciutat, en el camp.
- Casa pairal, llit. i inus. La casa dels pares.
- Casa de mala fama, bordell, prostíbul.
- Casa de banys, banys públics.
- Casa de menjars, establiment a on se servixen menjars.
- Casa dels hosts, casa dels expòsits o simplement la casa, institució benèfica a on se crien als chiquets expòsits o òrfens. Hospici, orfenat: El fill que tenen el tragueren de la casa.
- Casa de llaurança, casa a on viuen els llauradors i a on guarden els animals i ferramentes.
- Casa d’orats o folls, ant. Manicomi.
- Casa real, la família real.
- Casa de les roques, casa gran o almagasén a on se guarden les roques i tot lo relacionat en el Corpus de Valéncia.
- Casa Chàpira, lloc a on regna el desorde i la confusió, a on cada u fa lo que li dona la gana i hi han gresques.
- Edifici a on u viu en la seua família.
- Ser de casa, loc. Ser tots de la família, sense que ningú siga estrany.
- Família. Conjunt de persones que tenen relació de parentesc o que residixen en un mateix edifici.
- ant. Cambra o departament d’un edifici.
- Casa santa, l’iglésia del Sant Sepulcre de Jerusalem.
- Casa calenta, ant. Cambra a on se prenien banys calents, en época morisca.
- Cada u dels departaments, generalment quadrangulars, en que queda dividida una superfície, com ara els departaments del signe del zodíac, el joc d’escacs, etc. V. casella.
- ant. Departament o calaix d’un moble.
- Nom que se li pot donar a una institució, empresa, associació, etc.: Esta casa és un negoci familiar.
- Cada u dels compartiments quadrangulars d’un retaule.
- Com una casa, loc. Molt gran.
- Fer casa, loc. Fer diners, guanyar-se be la vida i aforrar.
- Parar casa, loc. Amoblar-la i posar-la en disposició de ser habitada.
- Tirar la casa per la finestra, loc. Gastar molts diners en una cosa. També es diu tirar el gat pel fumeral.
- Caure-li a u la casa damunt, loc. Sobrevindre-li a u un gran treball, pena, problema...
- No tindre casa ni fogaça, loc. No tindre res per a menjar o a on viure.
- No valdre-li a u la casa santa, loc. No li servix a u lo que creu que el pot protegir.
- Alçar casa, loc. Canviar de domicili.
- D’anar per casa, loc. Se diu de coses sense pretensions o valor.
- No caure-li a u la casa damunt, loc. No parar mai en casa.
- Casa sí, casa no, i al tornar totes o casa sí, casa no, i dos arreu, loc. Totes les cases d’un carrer o d’una localitat sense excepció, tot lo món o els habitants d’un lloc: En este poble són aficionats del Valéncia casa sí, casa no, i al tornar totes.
- Traure de la casa un chiquet, adoptar un chiquet que estava en l’hospici o orfenat.
- Ser de la casa, se diu d’algú que ha segut adoptat o tret de l’hospici o l’orfenat.
- No haver casa ni fogar, loc. ant. No tindre res, ser molt pobre.
- La casa, dialect. i coloq. El número xixantaquatre (64) en rifes, sortejos, loteries i jocs.