valdre
Flexió verbal »(Del llatí valēre, mat. sign. La forma valdre representa un canvi de conjugació produït a imitació d’uns atres verps com creure, plaure, etc.)
- v. intr. Tindre algú o alguna cosa una qualitat o qualitats que el fan bo: És un home que val molt.
- s. m. Conjunt de qualitats que fan que algú o alguna cosa siga bo: És una dòna de molt de valdre.
- Tindre eficàcia, ser útil: La força val per a treballar.
- Ajudar, protegir: Se val d’un bastó per a caminar.
- ¡Valga’m Deu! i ant. ¡Val Deu!, ¡Val Jesús!, exclamació que expressa una gran sorpresa, esglai, temor…
- Ser tengut en consideració: Tu et fas de valdre.
- Ser estimat a un cert preu.
- Valdre la pena, loc. Ser lo suficientment bo o important per a compensar la molèstia o contrarietat que causa.
- Reportar un profit: El meu treball m’ha valgut un bon benefici.
- refl. Servir-se, fer us d’una cosa: No em valc de les cames i no puc caminar.
- No poder-se valdre, loc. Estar incapacitat físicament per a obrar.
- Valga que, loc. Gràcies que: Valga que m’has despertat o haguera aplegat tart al treball.
- Valdre un món, valdre un imperi, valdre tant com pesa, o valdre tots els diners del món, loc. Expressions que s’usen per a expressar que una cosa és molt valiosa.
- Valdre-li a u les cames, loc. Salvar-se per la rapidea en fugir o fer una cosa.
- Valdre una cosa tant i quant, loc. Valdre molt.
- No valdre lo que costà de batejar, loc. No valdre una persona res.
- No valdre un clau, no valdre un sisó, no valdre un chavo rovellat, no valdre una estepència, loc. No tindre cap de valor.
- Estar d’acort en un tracte, en unes normes o regles: Tu agranes i yo torque la pols ¿val?. Jugant al truc no val fer eixa jugada.
- Sí li val o no li val, loc. En llenguage infantil i jugant, estar permesa o no una cosa: Jugant al sambori chafà la ralla i això no li val.