benefici, -is
(Del llatí bĕnĕfĭcĭum, mat. sign.)
- s. m. Acció o efecte de fer el be.
- Favor que es dona a algú.
- Rel. Càrrec eclesiàstic que té retribució.
- No tindre ofici ni benefici, no tindre cap estudi, professió o manera concreta de guanyar-se la vida.
- Valor positiu de l’excedent d’uns guanys empresarials en relació en el gasto.
- Resultat generalment econòmic i d’interés benèfic, que es conseguix en la realisació d’un espectàcul dedicat a una persona, colectiu, fundació, etc.
- Benefici d’inventari, privilegi que tenen els que reben una herència de no pagar més deutes que els que permeta pagar dita l’herència.
- ant. Benefici de ventre, fer de ventre.