deute, -es
deute, -es
(Del llatí dēbĭtu, mat. sign.)
- s. m. Cantitat o cosa que deu una persona o entitat a una atra.
- Deute de sanc, o deute de parentesc, o simplement deute, ant. Obligació moral entre persones per ser família.
- Deute d’honor, deute que es contrau en el joc.
- Pesar com un deute, loc. Pesar una cosa molt.
- Ser més lleig que un deute, loc. Ser lleig de manera extraordinària.
- Ser u pijor que un deute, loc. Ser molt molest.
- Tindre més deutes que el Govern, loc. Tindre molts deutes.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.