honor, -rs
(Del llatí honōre, mat. sign.)
- s. m. Condició moral que comporta una manera d’actuar que no nos faça perdre la consideració de la gent o la pròpia estima.
- Deute d’honor, deute contret en el joc.
- Bona reputació.
- Virtut, purea d’una dòna, honestitat.
- Deferència que se li fa ad algú pels seus mèrits.
- plr. Exhibició del reconeiximent del mèrit, el poder, el valor, etc., d’algú.
- Honors militars, salutació que es fa ad algú en les cerimònies militars oportunes per la graduació.
- Honors fúnebres, cerimònies en memòria d’un mort.
- Fer els honors, loc. Atendre i rebre als convidats de manera agradable.
- Tindre l’honor de fer tal cosa, fer una cosa en térmens de cortesia.
- Fer honor a una cosa, loc. Mostrar per mig dels actes que s’és mereixedor de realisar eixa cosa.
- Fer honor a la seua paraula, loc. Complir una paraula o promesa.
- Fer honor a un dinar, loc. Menjar molt de lo que s’ha servit.
- En honor a la veritat, loc. Seguint la veritat, sense faltar-la.
- ant. Renda vitalícia que el senyor donava al vassall sobre una possessió.
- ant. Possessió, patrimoni que es té arrendat de per vida.