perdre
Flexió verbal »(Del llatí pĕrdĕre, mat. sign.)
- v. tr. Portar a la ruïna, a la destrucció.
- refl. Anar a la ruïna, a la destrucció.
- Perdre’s per tal cosa, desbaratar-se una persona, assunt, negoci, etc., per causa d’una cosa.
- Deixar de posseir una cosa o ignorar a on està: He perdut un anell en la plaja.
- refl. Separar-se de la persona o grup en qui s’anava i no trobar-lo: S’ha perdut un chiquet en la fira.
- Desencaminar-se, deixar el bon camí o direcció que s’estava seguint.
- Perdre l’ilació de lo que s’estava dient, no recordar lo que s’estava parlant.
- Desaparéixer, deixar de vore’s o oir-se: La seua veu es pert entre la remor de la mar.
- Malbaratar, dissipar o esbargir.
- Perdre el tren, l’avió, el barco, etc., No aplegar a temps de pujar abans de la seua eixida o partida.
- Deixar de tindre una qualitat, una facultat per a actuar, etc.
- Perdre aigua (un recipient), perdre gas (una canonada), deixar eixir el líquit o el gas pels poros o per algun forat o clavill.
- Perdre el cap, deixar de tindre la facultat de raonar correctament.
- Perdre el compàs, deixar d’anar al compàs que es duya.
- Perdre el pas, deixar de caminar al mateix compàs que els atres.
- Perdre els sentits o el coneiximent, desmayar-se, quedar-se sense sensibilitat.
- Perdre la llet, deixar de segregar llet una femella o dòna que està donant a mamar.
- Perdre la paciència, el respecte, la vergonya, etc., deixar de tindre estes qualitats morals.
- Perdre la paraula, deixar de poder parlar.
- Perdre la vida, morir, especialment de forma violenta.
- Perdre sanc, eixir sanc per alguna ferida.
- En un joc o lluita, ser vençut.
- Perdre d’ull, deixar de vigilar una persona o cosa.
- Perdre de vista, deixar de vore o distinguir una cosa per alluntar-se, amagar-se, etc.
- Perdre l’ilusió, loc. Desilusionar-se.
- Perdre el fil o l’oremus, loc. Perdre l’ilació del discurs.
- Perdre els papers, loc. Perdre el control de sí mateix.
- Perdre la vista, quedar-se cego.
- Més se pergué en la guerra de Cuba o més se pergué en Almansa, loc. Se diu en la pretensió de consolar quan s’ha tengut una gran pèrdua.
- No t’ho pergues, loc. No ho deixes passar o para atenció.