Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: deixar
deixar
Flexió verbal »
(Del llatí laxare, soltar.)
  1. v. tr. Soltar alguna cosa: Deixa la maleta en terra. Deixa al gos que córrega lliure.
  2. Abandonar un lloc: He deixat el meu poble per a viure en la ciutat.
  3. Cessar dutilisar o de tindre alguna cosa: Mhe deixat la salut en eixe treball. Ha deixat lalcohol i ara no beu.
  4. Cessar destar en una persona o cosa, de tindre relació, companyia o tracte: Ha deixat a la dòna i sha tornat a casar. Deixa al nóvio i es fa monja.
  5. No emportar-se una cosa quan u sen va, fer-la quedar: Sha deixat el mòvil en sa casa. Deixa ací labric que fòra no fa fret.
  6. Perdre material colorant una tela: Esta camiseta roja deixa.
  7. Produir guanys econòmiques: En la botiga lo que més deixa és la roba.
  8. Fer que es quede una part duna cosa llevant el restant: Tallam les ungles pero deixa-me-les un poc llargues. Deixa mija botella doli, no el gastes tot.
  9. Fer que es quede duna manera o dun estat determinats: Lhas deixat fet pols en tant de treball. Deixa la cuina molt bruta quan cuina.
  10. Fer encarregat ad algú dalguna cosa durant labsència o una volta mort: Deixa la seua biblioteca a una institució. Te deixe el coche mentres estic fòra.
    1. Cessar deixercir o de practicar alguna cosa: Deixa de fumar. Deixà el deport per la malaltia que patia.
    2. refl. En el complement del nom introduït per de: Deixat de romanços i parla clar. Deixem-nos de criticar i treballem per a millorar.
    3. intr. o refl. En un complement format per un infinitiu precedit per la preposició de: No ha deixat de ploure en dos dies. No pot deixar de menjar.
  11. Abstindres de fer alguna cosa: Deixà dalenar i morí. Deixa de dormir i alçat.
  12. intr. En un complement format per un infinitiu precedit per la preposició de: No deixe de donar gràcies.
  13. Cessar de tindre una cosa i posar-la temporalment en possessió duna atra persona: Deixà als ferits en les mans de lenemic. Deixaren al chiquet a càrrec de son pare.
  14. Prestar, cedir una cosa a una atra persona de manera temporal: Deixa-li diners per a pagar el lloguer. Deixam un paraigües.
  15. Permetre, no impedir: Deixeu-los cantar mentres dure la festa. Deixa estudiar a ton germà.
  16. Deixar-se enganyar, creure en facilitat lo que se li diu, ser massa crèdul.
  17. No deixar perdre res, aprofitar-ho tot.
  18. No deixar viure ad algú, molestar a seguit o contínuament.
  19. Deixar passar el temps (les hores, els dies, etc.), passar el temps sense fer una cosa determinada.
  20. Deixar-se dur per algú o per alguna cosa, actuar seguint ad algú o ad alguna cosa.
  21. Deixar endevinar o deixar entrevore, no impedir que es veja alguna cosa, insinuar.
  22. Deixar-se sentir, produir en lambient una modificació llaugera pero suficient per a que es note el canvi: Esta nit sha deixat sentir un poc dhumitat.
  23. Deixar-se caure, baixar soltant el propi pes.
  24. Deixar-se caure en algun lloc, aparéixer en algun lloc, anar.
  25. Deixar-se vore, presentar-se ad algú, visitar-lo, aparéixer a on este està.
    1. Deixar anar, permetre, donar llibertat, cessar docupar-se duna cosa.
    2. Deixar estar, permetre, donar llibertat, cessar docupar-se duna cosa.
    3. Deixar fer, permetre, donar llibertat, cessar docupar-se duna cosa.
    4. Deixar córrer, permetre, donar llibertat, cessar docupar-se duna cosa.
  26. Deixar-se anar, abandonar-se per negligència.
  27. Sutilisa en imperatiu i en un complement pronominal de primera persona per a formar un imperatiu perifràstic de primera persona: Deixam comprar el pa equival a Vaig a comprar el pa, he de comprar el pa.
  28. Deixar-li a u lànima queta, loc. Deixar-lo tranquil o en pau, generalment quan descansa.
  29. Deixar a u en la paraula en la boca, loc. Anar-sen abans que latre acabe de parlar o dir lo que estava dient.
  30. Deixar a u parat, loc. Deixar-lo atònit.
    1. Deixar a u en la mel en la boca, loc. Deixar a u a miges.
    2. Deixar a u a mija requesta, loc. Deixar a u a miges.
  31. Deixar caure, loc. Insinuar alguna cosa.
  32. Deixem la palla i anem al gra, loc. Anem a lo que realment importa.
  33. No deixar capa ni mantell, loc. ant. Furtar-ho tot.
ref. No deixes senda vella per la novella. Deixa als amics, si vols tindre enemics. Deixa’t estar que el forn no està per a còure rosquilles. Deixa que t’enganyen en conte d’enganyar. No deixes mai lo que veus per lo que no veus. Deixa-lo, que de Gata ve (joc humorístic de paraules en el topònim Eixaló o Xaló i la preposició de: d’Eixaló). Deixa’m un sòu i porta-me’l a casa.
Buscar deixar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.