Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: córrer
córrer
Flexió verbal »
(Del llatí cŭrrĕre, mat. sign.)
    1. v. intr. Moures dun lloc a un atre de forma més ràpida que quan se camina.
    2. Córrer com el vent, o córrer com un rellamp, loc. Córrer molt ràpidament, a gran velocitat.
    3. Arrancar o amollar a córrer, loc. Posar-se a córrer.
    4. Córrer més que Meló, loc. Córrer molt.
  1. Moures més a pressa que quan se camina, per deport, per perseguir o agarrar a algú, per fugir duns perseguidors, etc.
  2. intr. Anar a pressa.
  3. Moures un líquit progressivament en una direcció constant: Laigua del riu corre cap a la mar.
  4. Córrer aire, bufar el vent: En el cantó corre un airet fresc.
  5. Passar o transcórrer el temps: Els dies corren i el treball no sacaba.
  6. Córrer a càrrec o per conte dalgú, loc. Encarregar-se algú duna cosa.
  7. Circular: Corren billets falsos entre la gent.
  8. Estendres, divulgar-se una notícia, un succés, etc.: Corren algunes mentires sobre tu.
  9. Difondres un escrit o publicació.
  10. Admetres una cosa com a vàlida, especialment circular les monedes en el comerç.
  11. Trobar-se entre la gent, ser usual o comú: Hi han noms que ya no corren i uns atres nous.
  12. Estendres a lo llarc duna cosa: El camí corre per la vora del riu.
  13. refl. vulg. Tindre un orgasme.
  14. Fer córrer perseguint: Els chiquets corren als ratolins per la cambra.
  15. Córrer-li el temps, loc. Passar-li temps.
  16. Córrer puntes o córrer llances, ant. loc. Utilisar armes en tornejos.
    1. Fer passar dun lloc a un atre que està just al costat o passar una cosa a lo llarc duna atra.
    2. Córrer la cortina, estendre-la o arreplegar-la a lo llarc del mecanisme danelles que la subjecten.
  17. Travessar, recórrer.
    1. Recórrer o visitar llocs, un país, la mar, etc.
    2. Córrer món, loc. Viajar molt.
  18. Córrer fortuna o córrer mal temps, loc. Anar una embarcació a mercé de la tempestat, sense veles.
  19. Passar el temps. En estos temps que corren.
  20. Estar expost: Corren perill dofegar-se.
  21. Córrer-la, loc. Divertir-se, anar de festes, especialment dissolutes.
  22. Córrer landola, loc. Anar dací cap allà, generalment sense necessitat i sense res de profit.
  23. Córrer la seca, La Meca i La Vall dAndorra, o córrer seca i Meca loc. Viajar molt, anar per molts llocs.
  24. Córrer la dula, loc. Caminar sense saber massa be per a on.
  25. Córrer pressa, loc. Ser urgent o prioritari.
  26. Fer córrer, loc. Fer circular, difondre.
  27. Deixar córrer una cosa, loc. No preocupar-se della, no tindre-la en conte.
  28. Perot vols córrer, loc. Expressa el menyspreu o lindiferència dalgú cap a la persona que parla.
  29. El que manco corre vola, loc. Se diu de la gent molt llesta i desperta.
  30. Ves, corre, loc. Ves a fer punyetes, ves a fer la .
observacions/documentació: La forma reflexiva córrer-se sol prendre la forma correr’s, que no és normativa.
ref. Qui molt corre pronte es cansa. Cap per avall la merda corre. Per més córrer no s’aplega més pronte. Deu nos guarde d’aigua que no corre i de gat que no maule. Qui de Deu fuig, debades corre.
Buscar córrer en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: encórrer.