llança, -nces
- s. f. var. form. V. llença.
llança, -nces
(Del llatí lancĕa, mat. sign.)
- s. f. Arma ofensiva consistent en una percha més o manco llarga que du en la punta una peça de ferro puntaguda o tallant.
- Llança de la gineta, la que es duya cavalcant a la gineta.
- Llança de mont, llança més o manco curta utilisada per a caçar.
- Llança de botar, llança sense punta, espècie de percha.
- Llança emplomada, la que portava una bola de plom en conte de punta de ferro, per a que es poguera utilisar sense perill en els tornejos.
- Llança manesca, la chicoteta o curta que es podia utilisar de forma cómoda i en una sola mà.
- Llança javalina, llança curta utilisada per a caçar porcs javalins.
- Llança de seguir, llança en adorns o de materials preciosos que es portava en les desfilades solemnes.
- Llança de Xerés, llança fabricada en esta localitat.
- Córrer la llança o córrer llances, lluitar en la llança en un torneig.
- Trencar una llança per algú, loc. Defendre ad algú.
- ant. Mida de llongitut.
- Guerrer armat de llança.
- Llançadora de teler.
- Plantar una llança en Alger, loc. Fer o conseguir una cosa molt difícil i treballosa.
- llances coincidix en:
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.