arma
(Del prov. arma, mat. sign.)
- s. f. ant. V. ànima.
arma, -mes
(Del llatí arma, -ōrum, mat. sign.)
- s. f. Instrument que servix per a atacar o defendre’s.
- Arma atòmica o nuclear, l’arma que produïx el seu efecte per mig d’una explosió nuclear.
- Arma automàtica, l’arma de fòc en la que l’acció de carregar, amartellar, disparar i recarregar és completament automàtica.
- Arma blanca, arma ofensiva de tall, com un punyal o una espasa.
- Arma blindada, l’arma coberta d’un blindage.
- Arma de doble tall, l’arma blanca que té tall per les dos cares.
- Arma de fòc, arma que es dispara en pólvora.
- Arma de mà, l’arma que es du oculta o forma part d’un equip individual.
- Arma de percussió, l’arma de fòc en la que l’explosió que la dispara es produïx per un colp.
- Arma de precisió, l’arma de fòc feta de manera que el seu tir és més precís.
- Arma defensiva, se diu de l’arma que servix per a defendre’s.
- Arma llançadiça, se diu de l’arma que es llança en la mà o un instrument com la fona, l’arc...
- Arma llaugera, l’arma blanca curta, la de fòc que es pot manejar en una sola mà o la transportable sense auxili de motor o tracció animal.
- Arma mecanisada, l’arma de fòc que dispara des del vehícul que la transporta.
- Arma motorisada, l’arma de fòc que es transporta en ajuda d’un camió o tractor.
- Arma naval, la que s’utilisa des d’una nau o embarcació de guerra o per a un desembarc.
- Arma ofensiva, se diu de l’arma que servix per a atacar.
- Arma pesada, l’arma de fòc que ha de transportar-se en tracció animal o motor.
- Armes reals, ant. les armes que s’utilisaven en un torneig, per oposició a les armes de guerra.
- Arma semiautomàtica, se diu de l’arma automàtica a on el dispar el realisa l’agent.
- Arma sucada, en l’argot de la delinqüència, l’arma que ha segut utilisada en un crim o agressió.
- Armes dels animals, les dents, ungles banyes, etc., dels animals.
- Armes parlants. Heràld. Signe que representa un objecte de nom paregut o igual al de la persona, família o Estat que les usa, com els Perera una pera o Castella un castell.
- fig. Qualsevol mig utilisat per a conseguir un fi.
- Escut d’armes, Heràld. Superfície de diferents figures a on se representen els blasons d’una família, Estat, etc.
- Gent d’armes, gent armada que forma l’eixèrcit.
- Mestre d’armes, persona que ensenya l’art de l’esgrima.
- Sala d’armes, sala d’esgrima.
- ¡A les armes!, i ant. ¡a armes!, crit per a fer prendre les armes i atacar o defendre’s.
- Alçar-se en armes, V. alçar.
- Armes al muscle, crit que ordena posar-se les armes al muscle als soldats en la milícia, generalment per a marchar o desfilar.
- Baixar o depondre les armes, cessar les hostilitats.
- Cridar a les armes, cridar per a fer el servici militar.
- Deixar les armes, retirar-se del servici militar.
- Descansar armes, crit que ordena als soldats en la milícia recolzar l’arma en terra per a descansar del seu pes.
- Estar en armes, estar armat per a lluitar o en guerra civil.
- Fet d’armes, combat.
- Passar per les armes, eixecutar a un reu a tirs.
- Prendre armes, armar-se.
- Prendre les armes, armar-se per a l’atac.
- Presentararmes, rendir la tropa honors militars posant el fusil davant del pit, en el disparador cap a fòra.
- Rendir o entregar les armes, donar les armes a l’enemic en senyal de rendició.
- Velar les armes, antiga cerimònia que consistia en passar la nit velant les armes la persona que al sendemà havia de ser armat cavaller.
- Les armes les carrega el dimoni, loc. Indica que res bo pot passar quan una arma es carrega.