descansar
Flexió verbal »- v. intr. Cessar de fer un treball o una atra activitat, per a que en la quetut desaparega el cansanci.
- Dormir o reposar per a eliminar o reduir el cansanci o unes atres molèsties físiques o síquiques.
- Deixar la terra de cultiu sense cultivar u o més anys per a que recupere les propietats que la fan productiva, deixar la terra en guaret.
- tr. Lliberar a algú del cansanci: El nou operari em feu descansar d’esta faena.
- intr. o refl. Trobar tranquilitat, lliurar-se de la por, de les preocupacions, etc.
- intr. Estar una cosa assentada o recolzada sobre una atra: Este trespol descansa sobre eixes columnes.
observacions/documentació: Antigament era un verp reflexiu.