Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: esta
este, -ta, -tos, -es
(Del llatí ĭste, pron. demost.)
  1. pron. m. Designa les coses pròximes a la persona que parla o senyala lo que sacaba de nomenar.
  2. Davant dun dia, més o any indica present.
  3. Esta que és bona, loc. Indica sorpresa.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma que conviu des dels primers escrits en la forma hui arcaica aquest. Considerar-la un castellanisme és ignorar tota la tradició escrita i la realitat llingüística valenciana. Davant de paraula que escomence per vocal o hac pren la forma est, generalment davant de paraula que escomence per una vocal tònica o una -e."¿No·l conexeu, e no sabeu que si no fos de Deu, no poria fer este miraccle?". Sant Vicent Ferrer. Quaresma. 1413. “...soldada degre esser pagat esta Pasca que es passada”. Llibre de la Cort del Justicia d’Alcoy. 1263. “Roiz Martinez perdone a don Michel de Moya de la injuria que el feu a Mahomat hurat Faraig, moro, et axi que lo dit Michel sie exit de la tota esta terra”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. 1269. “E esta cosa provada te sera e, si·m negues la veritat e t’o pusch provar, cauras en pena de justicia”. Llibre dels feits. Jaume I. 1380. “E en esta forma escaparem de les dites penes de infern, e vindrem a la gloria de Paradis”. No.l conexeu, e no sabeu que si no fos Deu, no poria fer este miraccle”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “En estos tres punts sta lo sant Evangeli, e axi sera nostre sermo”. “Senyor, que son estes plagues que yo veig en les tues mans”. Sant Vicent Ferrer. Quaresma. 1413. “E aço fets per amor de nos per tal cor nos fariem en semblantz d’estes coses per vos e moltz majors”. Llibre de la Cort del Justicia d’Alcoy. 1263. “E per totes estes rahons, com lo dit Guillem de Sent Martin sie deffallit en sa plena provacio, e el dit Bernat sie”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. 1269.
est, -ta, -tos, -tes
(Del llatí ĭste, pron. demost.)
  1. pron. demost. Variant formal del pronom demostratiu este (masculí singular), davant de paraula que escomença per vocal o -h: Est amic, est home.
observacions/documentació: En la llengua antiga solia usar-se est i ests (masculí plural) també davant de paraula escomençada per consonant: “Fem-vos saber que avem audes dues fembres per les quals nos avem trameses letres que les nos enviassets, les quals nos amena est prohom portador d’estes letres”. “ e en acso est testimoni ajuda en presumpció a·n Guillem d’Ortoneda e a·n Pere Oler, enaxi que per est dit d’en Johan deu hom e pot entendre que aquel en Guillem d’Ortoneda e en...”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina 1269. “...que nostre senyor Deu Jhesu Xrist d'ests miraccles no·n fa tots dies”. Sant Vicent Ferrer. Quaresma. 1413.
Buscar esta en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: estada i ta.