h
- Octava lletra de l’alfabet valencià (h, H), nomenada hac i que és muda.
- Lletra que en valencià antic indicava la no diftongació entre dos vocals contigües, com ara en la paraula vehí.
- Lletra que, també en valencià antic, se posava darrere de la c final de paraula, com ara en la paraula fòch. Esta grafia hui es conserva en la toponímia, com ara: Albuixech, Alberich... També es conserva en els llinages: Doménech, March, Albiach...
- Lletra que forma part del dígraf ch.