alfabet, -ts
(Del llatí alphabētum, i este del grec ἀλφάβητος, mat. sign.)
- s. m. Conjunt ordenat de les lletres que té una llengua, de manera que a cada sò li correspon una lletra o signe gràfic i a cada lletra o signe un sò: Alfabet cirílic o rus. Alfabet grec.
- Alfabet fonètic, conjunt de signes utilisat pels llingüistes per a transcriure els sons i les seues variants o alòfons. Existix un alfabet fonètic internacional que és l’establit per l’Associació Fonètica Internacional.
- Alfabet Morse, sistema de senyals que consistix en la combinació de punts i ralles, que s’utilisa en els mensages telegràfics; el seu nom el pren del seu inventor.
- Inform. Sistema de signes convencionals que substituïx els conjunts de lletres i números.
- Per extensió, qualsevol sistema de signes o símbols utilisats per a la comunicació.