punt, -ts
(Del llatí pŭnctum, mat. sign.)
- s. m. Forat generalment redó i de dimensions molt menudes.
- Punt llagrimal, orifici en la part interna del parpall inferior.
- Cada una de les puntades de fil que es fan en la tela, pell, etc., per a unir dos peces, reforçar-les, etc.
- Punt de marca, el que té forma de X i que es fa brodant sobre canemaç.
- Punts de sutura, aquells que es fan per a unir les vores d’una ferida per a que tanque be.
- Llabor que es fa trenant un o més fils que s’entrellacen formant un teixit.
- Roba de punt, tela fabricada en dit trenat.
- Punt de calça, aquell que es fa trenant un fil usant per a tal fi tres o quatre agulles llargues.
- Punt de gancho, el que es fa en agulla de gancho. El teixit fet en esta agulla.
- Fer punt de gancho, loc. Fer un barret, charrar, raonar.
- Punt de cadeneta, el que es fa en agulla de gancho formant una espècie de cadena en les bagues.
- Senyal menuda sobre una superfície, per eixemple, el que es fa en una llapissera sobre un paper.
- Esta mateixa senyal (.) quan s’usa com a signe ortogràfic.
- Punt i seguit o punt i avant, signe ortogràfic consistent en un punt gràfic que s’escriu a la fi de la frase darrere del qual continua l’escrit sense canviar de llínea.
- Punt i a banda, signe ortogràfic consistent en un punt gràfic que s’escriu a la fi de la frase darrere del qual continua l’escrit canviant a la llínea següent.
- Punt i final, signe ortogràfic consistent en un punt gràfic que s’escriu a la fi d’un text per a indicar la seua finalisació; també s’usa per a indicar una abreviatura: adj. Dr. dl. ant.
- Dos punts, signe ortogràfic grafiant un punt i un atre damunt (:) i que s’escriu a la fi de la frase darrere del qual continua la frase pero canviant el sentit llògic. En Mat., signe de la divisió.
- Punt i coma, signe ortogràfic grafiant un punt damunt d’una coma (;) i que s’escriu a la fi de la frase indicant una pausa major que la representada per la coma i menor a la representada pel punt.
- Punts suspensius, signe ortogràfic consistent en tres punts gràfics seguits (...) en la mateixa llínea i que s’escriu a la fi d’una frase que es deixa inacabada per sobreentendre’s el restant d’esta.
- Punt diacrític, signe ortogràfic consistent en un punt gràfic que s’escriu damunt, baix o al costat d’una lletra per a indicar un canvi de sò o fer més clara la seua escritura, com ara el que es posa damunt de la i o la j.
- Punt volat, signe ortogràfic consistent en un punt gràfic que s’escriu en la part alta de la llínea d’escritura (·). En Mat., signe de la multiplicació.
- En un sistema de còmput, cantitat o mida mínima que es pren com a unitat.
- En certs deports o jocs, unitat de còmput.
- fig. Cantitat o grau extremadament menut, considerat com a mínim (d’intensitat, dignitat…) // ant. En oracions negatives i utilisat adverbialment, significa gens.
- Porció extremadament menuda d’espai.
- Per extensió, lloc concret o precís.
- Punt (en una carta de navegació), situació d’un barco en la mar que ve determinada per la llongitut i la latitut.
- Punts cardinals, els quatre que dividixen l’horisó en quatre parts iguals i que venen determinats per la posició del pol: Nort, septentrional; Sur, migdia; Est, eixida del sol; Oest, posta del sol.
- Punt equinoccial, cada u dels dos en que l’eclíptica talla l’Equador: el de la primavera d’estiu i la d’hivern.
- Punt de partida, el que es pren com a inici per a un moviment.
- Punt flac, debilitat, punt vulnerable.
- Punt d’observació, aquell lloc des d’a on se pot apreciar perfectament una cosa o un conjunt de coses.
- Punt de vista, aquell des del qual se pot vore un païsage, monument…; aquell en que el raig principal talla el pla òptic d’una perspectiva i al qual pareixen concórrer totes les llínees perpendiculars al mateix pla; fig. Cada una de les maneres de considerar una cosa.
- Punt d’un arc, d’una corba, aquell des del qual se traça la corba.
- Mig punt, classe d’arc que té la forma de mija semicircumferència.
- Punt mort, en una màquina, se diu d’aquell en el qual el motor no pot funcionar per estar la biela i el mecanisme que l’acciona en llínea recta; fig. Estat en que es troba un assunt, negociació, problema, etc., en el qual no alvança cap a una solució ni torna cap arrere.
- Porció molt chicoteta de temps; instant, moment.
- ant. Una de les divisions de l’hora equivalent al minut.
- Moment precís en que es du a terme una acció, un acte, etc.
- En punt, a l’hora exacta; exactament a una hora.
- Mal punt, moment o ocasió inoportuns.
- A punt, se diu per a expressar que una cosa està en bona disposició per a la fi que es desija: Està tot a punt per a la festa.
- A punt de, acompanyat per un infinitiu, se diu per a expressar la proximitat o imminència de l’acció indicada pel verp: A punt d’eixir se posà a ploure.
- Tan punt més verp ..., loc. En seguida, immediatament tinga lloc l’acció que indica el verp que acompanya a la locució: Tan punt m’alce em faig un cafenet. És una locució sinònima de tan pronte com més verp.
- fig. Estat concret en que es troba alguna cosa somesa a un canvi, desenroll…
- Punt àlgit, el punt més elevat, el moment més intens.
- Punt neuràlgic, el punt essencial, principal o fanamental.
- Estar en fort punt, ant. Estar en perill, en una situació greu o molt delicada.
- Fís. Temperatura a la que es produïx un fenomen físic.
- Punt de fusió, aquell que necessita conseguir un cos per a transformar-se de sòlit a líquit.
- A punt de caramelo, en confiteria, se diu d’aquell en que el sucre conseguix el punt de cocció precís i pren l’aspecte i la consistència del caramelo.
- A punt de neu, se diu de les clares d’ou molt batudes i quan estan esponjoses.
- Estat perfecte o ideal d’una cosa; se diu de l’estat en que necessita trobar-se una cosa per a ser com li pertoca: L’arròs està en son punt per a menjar.
- Posar a punt, loc. Preparar una cosa per a que funcione be o faça lo que ha de fer.
- Assunt específic del qual s’ocupa una persona; cada una de les diferents matèries tractades en un discurs, conferència, sermó, etc.
- Punt d’honor, ant. Estat en que es considera que consistix l’honor o l’honra d’algú; pundonor.
- De tots punts, loc. ant. Completament, absolutament.
- Guanyar punts, loc. Adquirir mèrits.
- No perdre punt, loc. ant. , No parar, no detindre’s, no interrompre una acció pròpia.
- Posar els punts sobre les is, loc. Dir o deixar les coses clares.
- Posar-se o pegar-se un punt en la boca o punt en boca, loc. Callar o previndre ad algú per a que calle per prudència, secret, etc.
- Punt per punt o punt per agulla, loc. En detall, minuciosament, d’una en una cosa; sol dir-se de lo que es narra o conta.
- Sense posar ni llevar punt ni coma, loc. En exactitut, sense posar ni llevar res.
- Fer punts o guanyar punts, loc. Fer mèrits per a conseguir una cosa: Treballa molt en la fàbrica perque vol fer punts per a que el facen encarregat.