pol, -ls
- s. m. Cada u dels dos extrems de l’eix d’una esfera.
- Pol austral, pol sur.
- Pol boreal, pol nort.
- Pol nort o àrtic, pol terrestre enfrontat a la constelació de l’Orsa Menor.
- Pol sur o antàrtic, pol terrestre opost al pol nort.
- Pols celests, se diu dels punts diametralment oposts a l’eix de rotació de la Terra.
- Pols magnètics, punts situats en les regions polars cap a on se dirigix l’agulla magnètica.
- Pol de círcul d’una esfera, cada u dels extrems del diàmetro perpendicular al pla del dit círcul.
- Cada u dels terminals del circuit d’una pila o un aparat elèctric.
- fig. Cada punt d’un cos a on s’acumula la força d’un agent: Els pols d’un imant.
- Pol magnètic, punt situat en cada una de les regions de la Terra cap als que senyala l’agulla imantada, per l’acció del camp magnètic terrestre.
- Pol positiu, Electr. Extremitat de major potencial del circuit d’una pila.
- Pol negatiu, Electr. Extremitat de menor potencial del circuit d’una pila.