pau, -us
- s. f. Estat de tranquilitat i quietut no torbat per turbulències, molèsties, etc.
- Tranquilitat en tots els aspectes.
- Estat contrari a la guerra, sense agressions ni hostilitats.
- Fer les paus, reconciliar-se, posar-se en pau en qui s’estava barallat.
- Estar en pau o en paus, sentir-se compensat per un atre.
- Pau octaviana, pau total i absoluta, gran quietut. Se diu aixina per alusió a la pau regnant en l’Imperi Romà en el temps que naixqué Jesucrist, quan imperava Octavi August.
- Pau i tranquilitat, pau total, sense alteració. Se sol dir quan algú s’altera.
- Posar pau, intermediar, interrompre les baralles.
- Vindre en sò de pau, comparéixer en un lloc sense ànim de baralla o belicositat.
- Rel. En la celebració de la missa, ritual en el que tota la comunitat se desija la pau com a signe de reconciliació; cerimònia religiosa en la qual el celebrant besa l’altar, en acabant abraça al diaca, este al subdiaca i aixina successivament; acte en que el celebrant dona a besar la patena als fidels com a signe de pau.
- Donar pau, ant. Fer besar el sés.
- Anar-se’n en la pau de Deu, loc. Anar-se’n tranquilament.
- Deixar en pau, loc. Deixar tranquil, no importunar ad algú.
- Descansar en pau, loc. Morir cristianament, en gràcia de Deu.
- Nom propi de dòna.