reconciliar
Flexió verbal »(Del llatí reconciliāre, mat. sign.)
- v. tr. Fer que dos o més tornen a ser amics o recuperen les bones relacions.
- refl. Tornar a ser amics o a tindre bones relacions: El matrimoni es reconcilià i vixqueren junts per a sempre.
- Rel. Restituir al gremi de l’Iglésia a qui s’havia apartat de la seua doctrina.
- refl. Rel. Fer una confessió dels pecats oblidats en l’última confessió.
- Tornar a beneir un lloc sagrat que havia segut violat o profanat.