Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Morir
morir
Flexió verbal »
(Del llatí vulgar *morīre, var. del clàssic mori, mat. sign.)
    1. v. intr. Deixar de viure.
    2. Morir de repent, morir repentinament.
    3. Morir de desgràcia, morir d’accident.
    1. Hiperbòlicament, estar en un punt extrem de desig, de goig, de patiment, etc.
    2. Morir-se de pena, de vergonya, de calor, de set, de fam, d’enveja, d’amor, etc., patir o sentir extremadament alguns d’estos sentiments, sensacions, passions...
  3. Morir-se per algú, estar locament enamorat d’algú.
  4. Morir-se de riure, riure molt i en ganes.
  5. Morir-se l’algeps, fer-se dur i compacte l’algeps.
  6. Morir fins l’apuntador, loc. Se diu d’una obra de teatre o película a on mor molta gent.
  7. Morir-se cara a la paret, loc. Morir a soles, com un gos.
  8. Morir-se de pena i malícia, loc. Morir de pena i resentiment.
  9. Morir com a chinches o com a mosques, loc. Morir una multitut.
  10. Morir com un gos, loc. Morir sense rebre els sacraments o atenció.
  11. A morir o a viure, loc. En gran decisió, decidits a fer una cosa per difícil o costosa que siga.
ref. Ni el pare es morirà, ni nosatres soparem. Morí el que filà i el que no filà. Morir per morir, fart. Muiga Marta i muiga farta. Més val morir en honra, que viure en deshonra. Desgraciat del que es mor, que els que queden ells s’apanyen. Tant mor el Rei i el Papa, com qui no té capa. A qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons.
Buscar Morir en: