accident, -ts
(Del llatí accĭdens, -entis, mat. sign.)
- s. m. Acontenyiment que de manera casual trenca l’orde o el transcórrer regular i natural de les coses: Una alteració o accident biològic.
- Succés que, involuntàriament, perjudica a les persones o les coses: Un accident de trànsit provocà huit víctimes mortals. Un accident nuclear pot ser catastròfic.
- Malaltia o indisposició que, de sobte, pot privar de sentits, moviment o abdós coses a una persona.
- Irregularitat brusca en el terreny, com ara elevacions, depressions, precipicis, etc.: Les valls i les montanyes són accidents geogràfics.
- Gram. Categoria morfològica d’una paraula que, en valencià i les atres llengües romàniques, s’expressa en la flexió nominal pel gènero i el número, i en la flexió verbal pel modo, temps, número i persona.
- Mús. Signes –sostengut, bemol i becaire– en els que es modifica la tonalitat d’un sò representat per les notes musicals.
- Rel. Accidents eucarístics, qualitats i aparències que queden del pa i del vi una volta canviada la seua substància per la consagració d’un sacerdot.
- Filos. Que qualifica o modifica la substància, pero no és essencial ad ella.
- Accident laboral o de treball, lesió que patix una persona mentres treballa en el seu lloc de treball fent les seues funcions.
- Per accident, loc. adv. Per casualitat: El químic trobà la fòrmula per accident.