vi, -ins
(Del llatí vīnum, mat. sign.)
- s. m. Licor alcohòlic que es produïx per la fermentació del suc del raïm.
- Vi fort, el que té un alt grau d’alcohol.
- Vi de missa, el que s’usa en la consagració dels oficis religiosos.
- Vi batejat, el vi al que se li ha afegit aigua.
- Vi nou o novell, el que fa manco de mig any que fon produït.
- Vi vell o ranci, el que fa un any o més que fon produït, i té per això millors propietats.
- Vi blanc, el que té una tonalitat dorada més o manco intensa, opost al vi negre.
- Vi negre, el que té una tonalitat molt fosca.
- Vi de capa, el que és fosc.
- Vi fondellol, vi ranci originari d’Alacant.
- Vi moscatell, el que s’obté del raïm moscatell.
- Vi térbol, el que no és clar.
- Vi de taula, el que és més llauger i comú en la seua calitat, i sol beure’s en les menjades.
- Vi dolç, el que en el seu gust preval el sabor dolç.
- Vi sec, el que no posseïx un gust dolç.
- Vi aspre, el vi sec que deixa un gust més aïnes desagradable.
- Vi picat, el que mamprén a fer-se agre.
- Vi rosat, el que té una tonalitat rosàcea.
- Vi claret, vi negre un poc clar.
- Vi fluix, vi ordinari.
- Vi de postres, el vi més fort o vell que el vi comú o de taula.
- Vi de giró o gironet, vi que es fa en el raïm negre conegut com giró en algunes comarques valencianes i que és dolç com la mistela.
- Vi embocat, vi que és una barreja entre vi dolç i vi sec.
- Vi arropat, modalitat de vi pròpia d’algunes zones de les comarques de la Vall d’Albaida i de l’Alcoyà que s’elabora afegint una certa cantitat d’arrop al most per a afegir-li dolçor, lo qual aumenta la seua graduació final i evita que es faça agre.