raïm, -ms
(Del llatí racēmu, mat. sign.)
- s. m. Fruit de la vinya o de la parra. Està format per grans redonencs, carnosos i en llavors chicotetes denominades brinses, que van units a una raspa formant un pomell.
- ant. Pomell d’este fruit.
- Changlot, bagot de raïm, conjunt d’alguns grans units per una raspa sense aplegar a ser considerat un pomell.
- Raïm de taula, el que es menja i no sol amprar-se per a fer vi, sol ser gros.
- Raïm de penjar, el que es penja i es conserva molt be per a ser menjat en hivern.
- Raïm de vi o de verema, el que s’usa per a fer vi.
- Raïm blanc o raïm negre, els noms que rep el raïm segons el color dels grans.
- Hi han moltes classes de raïm segons el lloc de procedència, color, forma, tamany, sabor; ací només arrepleguem algunes de les varietats que es donen en terres valencianes...
- Raïm afartabellacos, de gra gros, negre i bo, madura per setembre.
- Raïm de botó de gall, és de gra gros, rogenc i bo, que madura per setembre.
- Raïm bobal, de grans grossos, negres, apretats, no és bo per a menjar, pero sí per a fer vi.
- Raïm arsalí, és de gra mijà, blanc i allargat, de pell prima i prou dolç, és bo per a menjar i per a fer vi.
- Raïm bonicària, de gra gros, llarc i de color blanc groguenc, de pell grossa, que fa un vi de poc graus.
- Raïm de bolicaire, varietat de raïm negre.
- Raïm directe, raïm bort de penjolls menuts i no comestibles i de grans menuts blancs o negres.
- Raïm eixaent, varietat de raïm procedent de la ciutat andalusa de Jaén.
- Raïm encarnat, de gra rosat, llarc i gros, bo per a menjar i per a guardar en aiguardent.
- Raïm gacheta, de gra negre, gros i redó, de pell fina, dolç i bo per a menjar i per a fer vi.
- Raïm giró o gironet, varietat de raïm negre del que es fa en algunes comarques valencianes un vi negre dolç com la mistela.
- Raïm manchega, de gra blanc i redó, de pell aspra, és bo per a fer vi.
- Raïm mondragó, de gra negre, mijà i allargat, de pell cloixent, bo per a fer vi, fa un pomell gros i apinyat.
- Raïm del gustet, de gra blanc, mijà i llarc, molt dolç i destinat generalment a fer panses.
- Raïm de soca, de gra roig gros, de pell forta, dolç i bo per a menjar, de maduració primerenca.
- Raïm de cambril, és rogenc, menut, no tan dolç com el de garnacha.
- Raïm de casa en lluna, raïm blanc de grans grossos i redons.
- Raïm del clotet, és gros, rogenc, bo, i té un clotet baix de cada gra, madura entre setembre i octubre.
- Raïm de cor d’àngel, de gra molt gros, tendre i en poca brinsa, rogenc i molt bo.
- Raïm cloixent, de gra molt dur.
- Raïm de dolcivera, és negre, de gra allargat, gros i dolç.
- Raïm de forcallada, és roig, de gra mijanet i prou bo.
- Raïm franceset, és de gra chicotet, blanc, molt primerenc i no massa bo.
- Raïm de garnacha, és negre o roig fosc, de gra no massa gran i molt bo per a fer vi.
- Raïm grumer, és de gra gros, molt tendre, molt bo i pot ser blanc o negre.
- Raïm de mamella de vaca, és de gra blanc, gros i llarguerut, saborós i madura per setembre.
- Raïm de marseguera, és de gra blanc, mijà i aspre, fa bon vi i madura per setembre.
- Raïm monastell, de gra negre moradenc i chicotet, bo per a fer vi, pero no per a menjar.
- Raïm moscatell, sol ser de gra blanc, pero també hi ha negre, és molt saborós i dolç, és aromàtic i d’ell se fa vi dolç o es menja com a raïm de taula.
- Raïm panser, de gra blanc, molt dolç i bo per a secar-lo i fer panses.
- Raïm de planta, de gra gros, blanc i bo, madura per setembre; existixen subvarietats d’este raïm, com ara el raïm de planta nova o el raïm de planta fina.
- Raïm roget, de gra rogenc i redonet, primerenc i molt gustós.
- Raïm de serró, de gra chicotet, blanc i bo, que madura en agost.
- Raïm ull de llebre, és blanc groguenc en un punt negre en l’ull, no es considera massa bo ni per a menjar ni per a fer vi.
- Raïm verdil, és blanc, de gra chicotet, bo i primerenc.
- Raïm vedriell, és de gra menut i blanc, primerenc i molt dolç.
- Raïm vernacha, V. garnacha.
- Pomell, ornament que per la seua forma recorda o pareix un pomell de raïm, com ara uns orellals de perles que duya la dòna valenciana en el sigle XIX.
- Raïm de renoc (o sapo) o raïmet, planta crassulàcea de l’espècie Sempervivium tectorum.
- Raïm de la mar, hidrozou sifonòfor de l’espècie Apolemia uvaria.
- Raïm de pastor, V. raïmet (de pastor).
- El raïm, dialect. i coloq. El número quinze (15) en rifes, sortejos, loteries i jocs.