Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: lluna
lluna, -nes
(Del llatí lūna, mat. sign.)
  1. s. f. Únic astre satèlit natural de la terra, gira entorn ad ella i reflectix la llum solar. Carix d’atmòsfera i té un volum aproximat de 2.195.800.000 km³.
    1. Fases de la Lluna, cada una de les etapes i formes en que es presenta el moviment de la Lluna vist des de la Terra.
    2. Lluna nova, primera fase de la Lluna en la que esta està situada entre el Sol i la Terra i per lo tant no podem vore-la.
    3. Lluna creixent o quart creixent, segona fase de la Lluna en la que esta, la Terra i el Sol formen un àngul recte, sent possible vore la mitat de la Lluna en periodo de creiximent.
    4. Lluna plena, tercera fase de la Lluna en la que la Terra es situa entre el Sol i esta i per lo tant és possible vore-la completa.
    5. Lluna minvant, o quart minvant, o Lluna vella, la quarta fase de la Lluna en la que esta, la Terra i el Sol formen àngul recte pero la visibilitat de la Lluna va minvant fins a fer-se invisible.
  3. Clar de Lluna, allumenació en la Terra durant la nit produïda per la llum reflectida de la Lluna.
  4. Més llunar, temps que tarda la Lluna en pegar una volta a la Terra.
  5. Lluna de mel, periodo de temps immediatament posterior a la boda i que normalment se celebra realisant un viage de plaer.
  6. Cada una de les fases llunars que influïxen en les persones i coses de la Terra.
  7. Un satèlit qualsevol: El planeta Júpiter té algunes llunes.
  8. Cristal d’un espill, una vitrina o mostrador: Una pedra trencà la lluna de la botiga de roba.
  9. Tallada semicircular de meló.
    1. Mija lluna, figura igual o pareguda a la que presenta la Lluna quan a soles està allumenada la quarta part del seu disc.
    2. La dita figura com a emblema de l’islamisme.
  11. Mija lluna, mantellina confeccionada en diversos materials, com ara el vellut, la seda... que utilisaven les dònes valencianes durant el sigle XVIII i principi del XIX per a cobrir-se el cap.
  12. Demanar la lluna, loc. Demanar alguna cosa impossible de conseguir o realisar: Obtindre el préstam hipotecari és com demanar la lluna.
  13. Lladrar a la lluna, loc. Manifestar-se o protestar inútilment contra una persona.
  14. Deixar a la lluna de Valéncia, quedar a la lluna de Valéncia, loc. Frustrar les esperances que es tenien de fer o conseguir alguna cosa. Esta expressió està originada en les persones que es quedaven fòra de la muralla de Valéncia a passar la nit degut a que aplegaven tart i les portes de la ciutat se tancaven.
  15. La lluna, dialect. i coloq. El número sèt (7) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: S’escriu Lluna, en mayúscula inicial, quan es referix al nostre satèlit.
ref. Quan la Lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent. El bon mariner, mirant la lluna sap son quefer. A lluna gitada, mariner en peus. Si la lluna té ull de perdiu, l’endemà vent al garbí. La lluna fa llum, pero no calfa. Quan la lluna porta galdufa, tres pets i una bufa.
Buscar lluna en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: llunat.