Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: vella
vell, -lla, -lls, -lles
(Del llatí vulg. veclu, i este del clàssic vĕtŭlus, vell.)
  1. adj. m. De molta edat.
  2. Antic, del temps passat, anterior a lactual.
  3. Que no és nou, que ha perdurat molt.
  4. Que sha usat durant molt de temps, que ya no és tan profitós com quan era nou.
    1. s. m. Persona de molta edat.
    2. Vell jubileu, ant. Vell centenari.
  5. Vell de carnestoltes, figura dhome feta de roba plena de palla, que es penja en els balcons de les cases o en lo carrer en época de carnestoltes o en quaresma.
  6. dialect. Figura dhome feta de roba plena de palla o senzillament de roba vella que es posa dreta en el camp per a espantar als pardals.
  7. Vell marí, ant. foca.
  8. Les velles de serra, figures en orige de soldats o guàrdies romans recordant als que vigilaven el sepulcre de Jesús i que foren apedregats quan resucità. En quaresma es posen en els balcons i els chiquets les apedreguen. El nom de vella, és una deformació popular de lantic vella o vel·la, guaita, guàrdia, que és com apareix escrit en valencià anticvella”. Tant és aixina que la primitiva figura de soldat romà passa a ser la duna vella.
  9. Més vell que Matusalem, que lanar a peu, que la picor, que un camp, que un garrofer, que el cagar ajopit, que les baranes del riu (en referència a les baranes del caixer del riu Túria al seu pas per la ciutat de Valéncia) o que els chorrets (esta última locució es diu en Elig referint-se als partidors del sistema de rec), loc. Se diu duna persona o cosa molt vella.
  10. Paréixer la vella dAntella, loc. Se diu de la dòna que, per la forma de vestir o pentinar-se, aparenta més anys dels que realment.
ref. El vell, tot és pell. Caldera vella, o terrat, bony o forat. Arbre vell transplantat a terra nova, no li prova. El dimoni sap més per vell que per dimoni. Del vell, trau lo que pugues d’ell. Al vell, carabassa o ceba en ell. Al vell, fòc en ell. El vell que no coixeja, ranqueja. Vell i gelat, al cementeri. Del vell el consell. Consells de vells, caga’t en ells. El vell desvergonyit fa al chic atrevit. A gat vell, no li cal cascavell. Més val un vell que estar sense ell. Gallina vella fa bon caldo. Qui no la corre de jove la corre de vell. Vell pintat... chic perdut. Vells i danys, al caure les fulles colgats. Bandera vella, honra de capità. El vell, al darrer amo enganya.
Buscar vella en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: envelat, Bella, bell, bela, vela, bel, velada i velat.