guaita, -tes
(Del fràncic wahta, mat. sign.)
- s. f. Acte i efecte de guaitar o vigilar.
- A la primera guaita, loc. ant. En escomençar la nit.
- ¡Bona guaita, bona!, ant. Expressió que usaven els vigilants per a indicar que tot estava en orde i sense novetat.
- ant. Grup de persones encarregat de vigilar o patrullar una zona.
- s. m. ant. Home encarregat de vigilar o patrullar.