escomençar
Flexió verbal »(De començar, en el prefix es-, i aquell del llatí *comĭnĭtĭare, mat. sign.)
- intr. Seguit de la preposició a i infinitiu, donar principi a una acció o estat: Escomençar a eixir el sol. Escomençar a treballar.
- No escomencem, loc. Se diu com a protesta quan alguna cosa escomença a anar malament.
- Hui escomencem, la fi veem, loc. Se diu a l’escomençar un proyecte llarc.
observacions/documentació: La forma escomençar, hui molt usada en la llengua oral, apareix documentada des dels primers escrits fins a l’actualitat, com podem vore en els següents eixemples de diverses époques i autors, alguns la bandegen sense motiu i usen únicament començar, forma esta més pròxima al castellà “comenzar"·:"E si negun aço escomençara, que les cases, que·l comun las derocara”. “e los bens d’aquel ho d’aquels qui aço escomençaran que seran confiscatz”. “...a les XII jovades de Canoves, que escomencen a regar el diluns”. “... ni en lo pleyt d’en Arnau Rul, per el ja escomençat, per el ferm e estable sera agut, e aço jura atendre e conplir”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. Any 1275. “Parla, senyor meu, d’uimes parla, com ja escomença a oir lo teu servent”. Bernat Oliver. Excitatori de la pensa de Deu. 1400. “...se escomençaren les rogatives per la falta tan gran avia de la pluja”. “2Y vespra de Sant Marti de dit any, que ana la processo de rogatives per aygua a dita parrochia, escomença a ploure, que vinguerent tots bañats”. Pere Martí. Libre de antiquitats. 1525. “...los jurats tornaren lo trast a Ximeno, per qui s’escomença lo avalot en lo Consell”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585. “Guillem Miralles, prom y misatger per la Torre d’en Besora, escomençaren a fer regoneyxença de dit terme de dita vila de Benaçal”. Josep Sabater. Texts de visures de la tinença de Culla. 1597. “...cada any quant se escomencen los estudis per S. Lluc, cada Mestre de Gramatica done rao al Rector del Autor,o llibre que. pretén llegir...”. Anònim. Constitucions del Estudi General de Valencia. 1611. “Escomençà a festechar-la / y, per poder-la rendir, / a la humanitat subjecta / la divinitat uní”. Llorenç Matheu i Sanç. Els Poemes. 1652. “... a Pere Bertran, el qual, escomensà a dir-li a ell testimoni, que no havia de fer passar lo ganado per allí...”. “...Joseph Bertran, fill de Pere, major de dies, y escomensà a dir-li, com tenia alli son ganado...”. Vicent Badal. Procés Judicial de Benassal. 1684. “...y els deixaven burlats, havent de escomensar de nou, havent perdut lo que tenien gastat...”. Francesc Roig i Dou. El llibre de la familia dels Roig. 1688. “Busquen un atre Dotor, y me escomensà a ordenar servicis y més servicis”. Carles Ros. Coloqui nou de un llaurador que tenia sempre fam. 1746. “Encara que só llauró, / si escomence a sermonar, / los misionistes machors / no tinc por me guañaran”. Carles Ros. Paper graciós, discursiu, enfàtic, alusiu i sentenciós. 1748. “...escomençaren ya en dita faena. Causà esta determinació universal alegria...”. Josep Esplugues. Memòries d’un capellà del s. XVIII. 1763. “Feren-ho aixina, y escomençà a obrir la boca y les dents com qui se ria”. Anònim. Coloqui del corp de la plaça de Sent Francés. 1800. “...y puisan per la ma dreta va a escomensar el asagador de la Costa Michana”. Josep Alcàsser. Llibre de visures de Tírig. 1817. “...trona y rellampega, y escomensen a caure del sel capa baix gotes com a chínchols”. J. Bernat i Baldoví. J. Maria Bonilla. P. Pérez. La Donsayna. 1844. “...y tole que tole y daca, / volta y torna a escomensar...” Eduart Escalante. Milacre de la muda. 1855. “...y escomensen a obrir algunes portes y s’ohuen alguns tirs...”. Constantí Llombart. Poesies Valencianes. 1872. “Ara escomença la cosa de ferm”. E. Escalante i J. Balader. Fuchint de les bombes. 1873. “...calleu, oixcau: la musa valenciana / escomensa lo cant del patri amor”. Teodor Llorente. Cant a la patria. 1883. “...que yo li anava donant preses pera qu’ ho tirara, perque a crits escomensà: —Vítol...”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891. “...tota acorrufada, no gosant menejar-se, escomença a encomanar-se a Deu y a sa Mare”. F. Martínez i Martínes. Coses de la meua terra I.1912. “Quan en les teues hortes, al caure la vesprada, / escomença una aubada, un jove llaurador”. Josefina Cantó. Cant a Valencia. 1925. “Per poc s’escomença. A poc a poc es va lluny”. Carles Salvador. Toros i boxa. 1929. “S’encarama damunt d’una cadira. —¿ Per aon escomence?El so Gaspar contesta:—Ves arrematant el mant de la Verge”. Maximilià Thous Orts. La volta del rosinyol. 1930.