començar
Flexió verbal »(Del llatí *comĭnĭtĭare, mat. sign.)
- intr. Seguit de la preposició a i infinitiu, donar principi a una acció o estat: Començar a eixir el sol. Començar a treballar.
- No comencem, loc. Se diu com a protesta quan alguna cosa escomença a anar malament.
- Hui comencem, la fi veem, loc. Se diu a l’escomençar un proyecte llarc.
observacions/documentació: La forma escomençar, hui molt usada en la llengua oral, apareix documentada des dels primers escrits fins a l’actualitat, alguns la bandegen sense motiu i usen únicament començar, forma esta més pròxima al castellà. “E si negun aço escomençara, que les cases, que·l comun las derocara”. “e los bens d’aquel ho d’aquels qui aço escomençaran que seran confiscatz”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. Any 1275.