llarc, -rga, -cs, -rgues
(Del llatí largu, mat. sign.)
- adj. m. Abundant, excessiu, copiós.
- ant. Dadivós que dona molt.
- ant. Ventre llarc, ventre que evacua fàcilment.
- Anar llarc de ventre, tindre un poc de diarrea.
- Extens que té llongitut d’un extrem a l’atre. També sol dir-se de les persones altes.
- Vestit llarc o pantalons llarcs, vestit o pantalons fins als peus i que solen dur les persones adultes.
- Posar de llarc, vestir als chiquets i chiquetes en roba d’adult, generalment quan se considera que ya tenen suficient edat.
- Vista llarga, vista que pot vore coses que estan molt llunt.
- Que té una part extensa: Un home llarc de cames.
- Llarc de mans, que té tendència a tocar i a agarrar les coses.
- Llarc de vista, que veu les coses des de molt llunt.
- Llarc de llengua, que parla massa.
- Que entén o comprén pronte les coses.
- s. Llargària.
- Que dura molt.
- adv. Llargament.
- adv. dialect. Llunt.
- A la llarga, loc. local. Molt llunt.
- A la llarga, loc. Al final, finalment.
- A lo llarc d’una cosa, loc. Seguint una cosa de principi a fi, mentres dura en l’espai o el temps: A lo llarc de ma vida he vist moltes coses.
- De llarc, loc. De llunt, des de fa temps.
- De llarc a llarc, loc. En tota la seua extensió, de principi a fi, de punta a punta.
- Donar llargues, loc. Donar excuses per a retardar una cosa, no fer-la, no donar-la...
- Llarc de dits o d’ungles, loc. Se diu dels lladres.
- Passar de llarc, loc. Passar sense parar-se.
- Ser més llarc que la quaresma o que un dia sense pa, loc. Ser una cosa massa llarga.
- f. plr. Modalitat de joc de pilota valenciana jugada en un carrer llarc, natural o modernament artificial.