ungla, -les
(Del llatí ŭngŭla, mat. sign.)
- s. f. Revestiment de naturalea còrnea, que naix i creix en les extremitats dels dits de les persones i certs animals.
- Cobertura còrnea que resguarda la part anterior dels dits dels animals quadrúpets ungulats.
- En els animals en manetes com les del porc, cada una de les dos puntes de les potes.
- Acabament puntagut dels braços de les àncores i hams.
- Ungla de cavall, planta de la família de les compostes, de l’espècie Tussilago farfara, d’u a dos decímetros d’alçària, rizoma vivaç i carnós, fulles redonenques i flors de color groc.
- Ungla de gat, planta lleguminosa de l’espècie Ononis natrix, de tronc ramificat i molt viscós, fulles peciolades, les caulinars trifoliades i les florals superiors unifoliades, flors de color groc, llegum llinear i llavors globuloses.
- Traure les ungles, quan un gat mostra les ungles per a arrapar.
- Traure o mostrar les ungles, loc. Mostrar-se agressiu, amenaçador o violent davant d’una persona. Actuar en valor o decisió per a atacar o defendre’s.
- Ser llarc d’ungles o tindre les ungles llargues, loc. Ser lladre, procliu a furtar.
- Clavar l’ungla o clavar les ungles, loc. Cobrar més de lo normal, ser car.
- Ser carn i ungla, loc. Tindre una gran amistat, estar molt compenetrats.