maneta, -tes
(dim. de mà.)
- s. f. Pota, extremitat davantera del gos, del gat, del porc, etc.; també es sol dir de les atres extremitats de darrere.
- Barra, palanca o pom per a obrir el pestell de portes i finestres i tirar d’elles per a obrir-les o tancar-les.
- Diferents peces que en una màquina són manejades en la mà per a fer-la treballar.
- Manilla en forma d’àngul recte que s’utilisa per a donar-li voltes a un eix o una roda.
- Cada u dels mànecs que componen la roda d’un timó destinats a ser agarrats en la mà.
- Mànec al que s’agarra la corda per a fer sonar la campana.
- Cada u del mànecs que té una dalla per a ser agarrada.
- Agulla de rellonge.
- inus. Maceta del morter.
- Antozou colonial de l’espècie Alcyonium palmatum, té forma de tronc aplanat en diverses digitacions, de consistència semicòrnea i poden unflar-se dilatant el seu teixit, sol ser de color groguenc i rogenc.
- Manetes de Nostre Senyor, planta fumariàcea de l’espècie Fumaria officinalis.
- V. manegueta, manyopla.
- Amulet que consistix en un puny tancat alçant el dit polze entre l’índex i el dit del mig, esculpit en coral o un atre material s’utilisa com a símbol de fertilitat o potència sexual en algunes cultures; en terres valencianes s’utilisa contra l’embruixament, l’enveja o els zels. També rep el nom de figa.
Imàgens
