pom, -ms
(Del llatí pōmu, mat. sign.)
- s. m. ant. Poma.
- Objecte arredonit paregut a un fruit redonenc, com ara la poma.
- Peça més o manco esfèrica, de metal, fusta o qualsevol atra matèria sòlida, que es posa com a agarrador o abillament en una porta, barana, moble, etc.
- Pom del bastó, peça arredonida colocada en un extrem d’un bastó, paraigües, etc., i s’utilisa com a agarrador.
- Pom de figa, empunyadura de l’espasa de forma piriforme.
- ant. Got o flasco de vidre, cristal, porcelana, etc., chicotet i redonenc, que s’utilisa per a contindre ungüents, perfums, licors…
- Conjunt de fruits que naixen d’un mateix brot o raïl.
- Feix de coses unides o nugades en grup i en certa simetria.
- Estar al pom de l’aire, loc. Estar expost a la corrent de l’aire.