bastó, -ons
(Possiblement del llatí bastōne, derivat de bastum, mat. sign.)
- Pal o vara de diversos materials en punys per a dur-lo a la mà i recolzar-se en ell quan se camina: Està coixo i du un bastó de bambú.
- ant. i met. Persona o cosa que ajuda a sostindre o soportar una atra.
- ant. Arma en mànec utilisada en els tornejos migevals.
- Pal llarc que simbolisa autoritat o càrrec: El majordom portava bastó. Porta un bastó d’oficial.
- dialect. Vara en punta de ferro que s’utilisa per a fer caminar als bous quan llauren.