puny, -nys
(Del llatí pŭgnu, mat. sign.)
- s. m. La mà tancada.
- Part de la mànega d’una peça de roba que cobrix la monyica o gobanella.
- Peça postiça que s’afig a l’extrem de la mànega d’una peça de roba com a prolongació i per a adornar i que sol ser de randa o una tela millor.
- En una arma o un atre objecte, part per a on s’agarra en la mà.
- Nàut. Àngul d’una vela.
- Nàut. Puny de pena, el puny superior de les veles.
- Nàut. Punt d’escota, àngul de vela situat en l’extrem de la botavara.
- Com el puny o com a punys, loc. Del tamany de la mà tancada: Caïen pedres com a punys.
- Mossegar-se els punys, loc. Arrepenedir-se, malcorar-se d’haver fer o deixat de fer alguna cosa quan ya no hi ha remei.
- Tindre a algú o alguna cosa dins del puny, loc. Tindre ad algú o alguna cosa oprés, intimidat, en el nostre poder.
- Tindre el cor dins d’un puny o en un puny, loc. Estar atemorisat o molt preocupat per un possible perill.