pena, -nes
pena, -nes
(Del llatí penna.)
- s. f. ant. Ploma.
pena, -nes
- s. f. Castic que s’impon ad algú per la seua responsabilitat en la comissió d’un delit o falta.
- Pena capital o pena de mort o ant. Pena de la vida, castic consistent en pagar en la pròpia vida del condenat.
- Pena corporal, dany aplicat al cos del condenat.
- Pena del talió, castic que consistia en aplicar al condenat un dany igual al causat per ell.
- Pena pecuniària, sanció consistent en fer pagar al condenat una cantitat de diners.
- ant. Pena de tots los bens, sanció consistent en confiscar tots els bens del condenat.
- Rel. Penes del purgatori, patiments de l’ànima condenada a porgar les seues culpes en el purgatori.
- Rel. Penes eternes o penes de l’infern, patiments de l’ànima condenada per tota l’eternitat a l’infern.
- Dolor, afligiment, angoixa moral provocada pel temor, la compassió, etc.
- Donar pena, commoure.
- Donar pena una cosa, molestar, fer mal, fer nosa: Si no vols no te’n vages que a mi no em dones pena ací.
- Passar pena, loc. Patir aflicció, dolor, angoixa, etc. Preocupar-se per algú o alguna cosa: No passes pena per mi que yo soc feliç.
- Valdre la pena, tindre importància alguna cosa com per a compensar l’esforç o treball necessari per a obtindre-la.
- A penes, loc. Molt poc o en seguida, immediatament: A penes el vol una miqueta. A penes entrà escomençaren a saludar-lo tots.
- A dures penes o a males penes, loc. En molta dificultat, en grans penalitats.
- Sense pena ni glòria, loc. Sense cridar l’atenció, sense destacar, sense dany o pèrdua ni benefici.
- Estar en pena, dormir en pena loc. Estar o dormir incómodo; estar en mala posició una persona o cosa.
- pena coincidix en:
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: empena, empenat, penna i penat.