glòria, -ies
(Del llatí gloria, mat. sign.)
- s. f. Reputació i honra que es concedix ad algú.
- Se diu de la persona o cosa que dona reputació i honra a una atra.
- En mayúscula. Rel. En la religió cristiana dit del cel a on moren els benaventurats que gogen de la presència i la gràcia de Deu.
- Que en glòria estiga, loc. Model de consideració que es té en el tractament de persones difuntes.
- m. Càntic o oració de la missa en llatí i que escomença dient Gloria in excelsis Deo.
- Cobrir-se de glòria, loc. Quedar molt malament davant dels atres.
- Vella glòria, persona famosa en un atre temps.
- Estar en la glòria, loc. Estar molt be.
- fig. Se diu de lo que provoca goig.
- Estar en la glòria de les panses, loc. Dormir.
- La glòria, dialect. i coloq. El número huitantasset (87) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de el peix.