Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: uns
u, una, uns, unes
  1. adj. m. Numeral ordinal en el qual se designa al primer duna série: Lu de giner.
  2. s. m. El número 1, el nom que se li dona ad esta sifra: En la sifra 2131 hi han dos uns.
  3. pron. Persona o cosa indeterminada: Lu i latre són amics. Entre la u i latre than marejat.
  4. Cada u, loc. Tot lo món, tota persona: A cada u lo dell.
  5. Ser tot u, o tot és u, loc. Ser lo mateix, ser la mateixa cosa: Terroristes i assessins tot és u.
  6. Du en u o u per u, loc. De manera successiva sense anar dos persones o coses juntes.
  7. Lu a latre o la u a latre loc. Recíprocament.
  8. Uns quants, alguns.
  9. f. sing. Substituïx a feta, malifeta, faena: Me nha fet una bona i mho pagarà.
  10. f. sing. Substituïx a cosa: Tens cada una. No men perdones una.
  11. A luna, loc. Dacort, conjuntament.
  12. Una de dos, introduïx una contraposició o disjunció.
  13. dialect. i coloq. En rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de el galant.
  14. En una, loc. ant. Junts: Anaren tots en una al entrant de la ciutat.
  15. Nom dun joc infantil en el que els chiquets fan rogle i per a vore qui paga van senyalant u a u mentres canten una cançoneta com esta: “Pum, chiviricú, chiviricà, chiviricuricurifà, chiviricuricurifer la muller del fornero esta atra:“Pito, pito, coloret, agarrem un pardalet, yo dor tu de plata que ixca la reina en sabata, que ixca el rei vestit de budell, la cara bruta i el capell vell”. Paga el chiquet que està senyalat en el moment dacabar la cançó i és qui es posa doblegat per a que els atres boten per damunt dell posant les mans sobre la seua esquena; mentres boten canten esta cançoneta: A lu, en casa no nhi ha ningú; al dos, en ma casa tinc un gos; a les tres, a la mija sant Andrés; a les quatre, este li pega a latre; a les cinc, el que furta va fugint; a les sis, a menjar al paraís; a les sèt, si plou ficat a cobert; a les huit, li ha pegat un chillit a loït; a les nou, la gallina pon un ou; a les dèu, el bon menjar no preu; a les onze, posa el braç dins del colze; a les dotze, les campanes són de bronze; a les tretze, el gat menja fege; a les catorze, un entrepà que malmorze; a les quinze: ¡oït, oït, tots a fugir!” i tots peguen a córrer i qui paga ha dagarrar a un atre que passa a pagar.
ref. Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna. Cada u és cada u. Una no és ninguna.
un, -na, -ns, -nes
(Del llatí ūnum, mat. sign.)
  1. pron. i adj. m. U.
    1. art. indef. Usat immediatament davant del nom: Un dia destos aniré. Una dòna mho digué.
    2. Seguit dun adjectiu que precedix al nom: Va per un llarc camí. Llig unes belles paraules.
  2. Usat de manera emfàtica per a resaltar una cosa: Fa un fret que pela. Fa un vent que tira de tòs.
  3. Davant dun numeral, indica una cantitat de manera aproximada: Fa unes huit hores que vingué.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: huns i hu.