capell, -lls
(Del llatí vulgar cappĕllu, mat. sign.)
- s. m. Peça de vestir que cobrix el cap composta de copa i ala més o manco ampla, n’hi han de moltes formes i materials.
- Capell de ferro, elm.
- Capell de teula, usat pels eclesiàstics, té alçades i enrollades les dos mitats laterals en forma de teula.
- Capell de palla, usat generalment en estiu quan fa calor i fet de palles entreteixides.
- Capell de sol, el que és més ample per a protegir-se dels rajos del sol.
- Capell de copa, el d’ala estreta i copa alta, cilíndrica i plana en la part superior; sol ser negre i de seda.
- Protecció ovalada de seda que fa el cuc per a transformar-se en crisàlida.
- Conjunt de núvols que es posen al cim d’una montanya o païsage elevat: El Mongó té capell i això senyala pluja.
Imàgens
