palla, -lles
(Del llatí palĕa, mat. sign.)
- s. f. Canya de cereals o de llegums, seca i separada del gra.
- Anar-se’n la palla, loc. En un arrossar se diu quan la planta s’inclina ans d’haver granat lo necessari.
- fig. Cosa inútil; borumballa.
- Home de palla, home sense personalitat, sense voluntat pròpia; també es diu de l’home manipulat per un atre.
- local. Aerolit, cos lluminós que cau durant la nit.
- coloq. Masturbació.
- Batre per la palla, loc. Treballar o fer un negoci que no produïx benefici ni pèrdua.
- Color de palla, loc. Color groc clar.
- Jaure o dormir en la palla, dormir en la palliça; fig. Estar descuidat.
- Tindre la coa de palla, se diu de qui s’irrita o es sent aludit en facilitat.
- Vore una palla en els ulls dels atres i no vore la biga en els seus, loc. Vore els minúsculs defectes aliens i no vore els grans propis.