batuda, -des
(part. pass. de batre.)
- s. f. Acció i efecte de batre.
- Conjunt de faenes agrícoles que es fan per a separar el gra de la palla.
- Conjunt de garbes esteses en l’era o sequer ans de batre-les.
- Fet de recórrer un terreny o mont per a alçar la caça o fer-la acodir cap als caçadors.
- Acció de recórrer un terreny o territori detengudament buscant a algú o alguna cosa: Han fet una batuda i han trobat al chiquet perdut.