faena, -nes
(Del llatí facienda, coses que s’han de fer.)
- s. f. Treball físic o intelectual que s’ha de realisar.
- El treball que s’ha de fer i inclús els materials necessaris per a fer-lo.
- Tindre molta faena, tindre moltes coses per a fer, molt de treball.
- Aquella cosa de la qual una persona s’encarrega, la seua ocupació: La seua faena és revisar les mercaderies que entren al port.
- Aquelles coses que es fan per a guanyar diners, per obligació, etc. Treball: No té faena i està desocupat. Busca faena pero no en troba.
- Fer faena, treballar.
- Dia de faena, dia que no es festiu, laborable.
- Donar faena, manar un treball a una persona.
- Anar a la faena, anar a treballar.
- Eixir de la faena, acabar de treballar, anar-se’n del lloc de treball per finalisació de l’horari laboral.
- Faenes de casa, les ocupacions que dona la casa, com ara escurar els plats, agranar, fer els llits, cuinar, etc.
- Dòna de fer les faenes, dòna que s’encarrega per diners de fer les faenes d’una casa.
- Lo que es fa en esforç: Molta faena m’ha costat fer ma casa.
- Donar més faena que una onça de cucs o que un bou o un porc solt en un camp regat, loc. Donar molt de treball, esforç i molèsties.
- Resultat de treballar objectes, cosa feta.
- Faena matalafer, loc. local. Se diu en conte de dir el refrà complet: “fer i desfer, faena del matalafer”.