(Del llatí domĭna, mat. sign.)
- s. f. Persona del sexe femení (contrapost a home).
- desus. Dòna de be, la que manté una bona conducta ètica.
- Dòna de sa casa, la que atén als quefers domèstics i ix poc de casa.
- Mala dòna, o dòna pública, o dòna de la vida, o dòna de cadira, o dòna del partit (desus.), la que eixercix la prostitució.
- Dòna homenenca, dòna en traces d’home.
- Persona del sexe femení que ya ha aplegat a la pubertat (contrapost a chiqueta).
- Persona del sexe femení ya casada o que ya no és verge (contrapost a fadrina, chica o chicona, donzella): ‘En dir dònes, s’entén les casades; les no casades se nomenen chiques’.
- Persona del sexe femení casada (contrapost a marit), muller, esposa: La meua dòna és de Vinaròs.
- Ser dòna feta, loc. Ser dòna adulta capaç d’engendrar.
ref. Més val dòna que facenda. Qui no té dòna ni bagassa, ell mateix s’apedaça. Dòna i rossí, del veí, i encara t’enganyen. Dòna lleja, cul guardat. Dòna plorona, dòna queixona. L’home fa a la dòna, i la dòna fa a l’home. La dòna ha de ser com la formiga, i no com la gallina. La dòna sense menester, no estiga mai en lo carrer (o no deu eixir al carrer). La dòna en casa, i l’home en la plaça. La dòna bona i lleal, és un tesor. Dòna finestrera, no farà llarga tela. Dòna finestrera, malfaenera. A la dòna brava, corda llarga. La dòna aseada, se busca primer la criada. La dòna i el dimoni inventaren el matrimoni. La dòna i el meló en la pancha porten la decepció. La dòna i la sardina, quan més menuda més fina. La dòna jove s’arregla per a agradar i la que no és jove, per a no desagradar. La dòna plana i el taulell de canto. Busca’t una dòna, bonica, curiosa i prima, que lleja, grossa i gorrina ya es farà. La dòna si a soles respira, bona. Les dònes quan més bones estan és... vestides. Les dònes quan més plaer manco pixen. Les dònes, si foren lloques, no en covarien ni u. Les dònes, si no guanyen, empaten, pero mai perden. Qui no té dòna ni bagassa, consentix en agranar, escurar i llavar la casa. La dòna que ix molt al carrer, sol tindre la casa com un femer. Dòna correntera i finestrera, poc filanera. Per (del) llevant i per (del) ponent, de la dòna sigues parent. Benvolent o malvolent, de la dòna sigues parent. La dòna que és ben casada, no té sogra ni cunyada. La dòna, per a ser ben casada, no ha de tindre ni sogra ni cunyada. La dòna que molt beu, tart pagarà lo que deu. La dòna en qui et casaràs, fes que siga del teu braç. La dòna bonica, mai te farà ric, Blai. La dòna naneta sempre pareix joveneta. La dòna de quaranta anys, guarda-la com abans. Quan les cabres tindran llana, les dònes faran bondat. En la casa que mana la dòna, pronte trona. A la dòna i a la cabra, corda llarga. La dòna, o monja o casada. La dòna que té mal marit, a la cara ho du escrit. La dòna és de qui li dona. La dòna i el meló a prova, a tota hora és bona. Per juliol, ni dòna ni caragol. A dòna afaitada, gira-li la cara. Una dòna bonica agrada als ulls, una dòna bona agrada al cor. La primera és una joya, la segona un tesor. Una dòna escandalosa és pijor que una rabosa.