espòs, -sa, -sos, -ses
(Del llatí spōnsus, promés.)
observacions/documentació: La documentació antiga mostra que la o de espòs era oberta, no obstant hui està molt estesa la pronunciació en o tancada: " ha falsedat en son pits fals enclosa, / o és ajunt ab una tal esposa”. Ausias March. “tot emflamat, / he no cremat; / font, ort tot clos; / tàlem d’espòs; " Jaume Roig. Spill 1460. El refrà “Al molí i a l’esposa, sempre li falta alguna cosa”, també pot mostrar que el femení “esposa” és en o oberta, puix rima en “cosa”.