Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: desfer
desfer
Flexió verbal »
(Del llatí disfacĕre, mat. sign.)
  1. v. tr. Llevar a una cosa la forma o estructura, descomponent-la de forma inversa a lorde en que ha segut feta.
  2. Desfer el camí, caminar en la direcció contraria a la que ans shavia seguit.
  3. Desfer el llit, llevar tot allò per a tapar-se i desordenar els matalaps.
  4. refl. Perdre alguna cosa la seua forma o estructura.
  5. Destruir completament una cosa; véncer totalment a un eixèrcit; causar un greu perjuí ad algú: La guerra desfeu totalment les nostres vides.
  6. Desfer les messions, ant. Pagar els gastos o despeses.
    1. Llevar densitat a una cosa en separar les parts que la formen.
    2. Desfer bajoques, engrunar-les, separant el gra de la corfa tendra o baina.
    3. Desfer dacsa, desengrunar les panolles de dacsa.
  7. Desfer el capoll, passar un rugló per damunt dels grans dels cereals que encara no han perdut la corfa.
  8. Dissoldre, fondre, convertir un sòlit en líquit.
  9. refl. fig. Manifestar en molt dafany i vehemència un afecte, una activitat, etc.: Se desfà treballant per a no guanyar res.
  10. Estendre i llevar la subjecció a alguna cosa que està arreplegada i formant fermall: Desfer un nuc.
  11. refl. Desprendres, desposseir-se dalguna cosa, deixar de tindre-la.
  12. refl. Lliurar-se, deseixir-se duna cosa o dalgú que fa nosa, duna obligació, etc.
  13. Desfer-se el monyo, loc. Despentinar-se.
  14. Fer i desfer, loc. Tindre poder absolut, àmplies facultats per a obrar.
ref. Fer i desfer, la faena del matalafer.
Buscar desfer en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.