absolut, -ta, -ts, -tes
(Del llatí absolūtus, mat. sign.)
- adj. m. Illimitat sense ninguna restricció o oposició: El poeta té una necessitat absoluta d’escriure. Tots els partits desigen obtindre majoria absoluta en les eleccions. Poder absolut.
- Caràcter terminant i categòric d’una idea, juí o opinió.
- Totalment independent, sense ninguna relació (opost a relatiu).
- V. ablatiu absolut.
- En absolut, loc. adv. No, de ninguna manera; gens ni miqueta; de manera terminant: No signarà en absolut. No m’agrada en absolut.
- Lo absolut, lo que existix per sí mateix de manera incondicionada.
- Quím. Se diu de les substàncies químiques líquides, en estat pur, sense aigua i sense barreja d’uns atres elements.