oposició, -ons
- s. f. Acció i efecte d’opondre o opondre’s.
- Astron. Situació relativa de dos o més cossos celests quan les seues llongituts diferixen en dos ànguls rectes.
- Antagonisme entre dos coses: L’oposició cult-vulgar.
- Resistència a lo que u diu o fa.
- Sector d’opinió pública opost al Govern o poder establit.
- Lling. Relació distintiva entre dos unitats del mateix nivell d’un sistema llingüístic.
- Procediment selectiu entre aspirants a un lloc de treball, càrrec, càtedra, etc., consistent en una o més proves en les que mostren la seua competència, que serà jujada per un tribunal.