resistència, -ies
(Del llatí resistĕntĭa, mat. sign.)
- s. f. Acte i efecte de resistir.
- Poder o capacitat per a resistir; potència, força.
- Força oposta a una força motriu.
- Electr. Oposició que presenta un cos al ser travessat per una corrent elèctrica, tornant l’energia elèctrica en calor.
- Fil elèctric que té eixa missió.
- Organisació per a opondre’s violentament al poder i a l’existència de forces alienes o acaparadores d’un país.