força, -rces
(Del llatí vulgar fŏrtĭa, mat. sign.)
- s. f. Condició de fort.
- En força, fortament.
- En tota força o en totes les forces, loc. Fortament.
- ant. De nostra força, en tota la nostra força.
- Fís. Acció que es dona entre dos cossos en contacte i que canvia qualsevol relació física entre ells.
- Força centrífuga, tendència d’un cos a alluntar-se del centre del seu moviment.
- Força centrípeta, Fís. Aquella que s’ha d’aplicar a un cos per a que vença l’inèrcia i faça una trayectòria corba.
- Força acceleratriu, Mec. La que aumenta la velocitat d’un moviment.
- Força animal, la dels animals utilisada com a motriu.
- Força bruta, la material en oposició a la força de la raó.
- Força d’inèrcia, Mec. Resistència dels cossos a canviar l’estat o la direcció si està en moviment.
- Fer força, loc. Insistir en una cosa que s’afirma o es propon: Tots hem de fer força per a conseguir l’igualtat de drets.
- Força major, motiu prioritari o molt important.
- Força de voluntat, capacitat d’una persona per a fer lo que ha de fer.
- Intensitat, potència: El sol lluïx en força.
- Vàlua, eficàcia.
- Fer o tindre força un argument o plantejament, tindre eficàcia.
- Forces vives, persones i colectius que són capaços, en un moment determinat, d’intervindre per a solucionar un problema que afecta a una comunitat humana.
- La major força, ant. La major part d’un conjunt de persones.
- Forces de terra, mar i aire, militarment els diferents eixèrcits, el terrestre, la marina i l’aviació.
- ant. Fortalea, edifici fortificat.
- Utilisació de la força en benefici propi i en detriment d’una atra persona obligant-la i condicionant la seua voluntat.
- ant. Posar força a una dòna, violar-la.
- A la força o per força, per necessitat o obligació.
- A força de, loc. A pur de, per insistència: A força de treballar ha guanyat diners per a comprar una casa.
- Traure forces de flaquea, loc. Obtindre forces quan ya no es pot més, esforç fet en un moment de màxima debilitat.