Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Forces
força, -rces
(Del llatí vulgar fŏrtĭa, mat. sign.)
  1. s. f. Condició de fort.
  2. En força, fortament.
  3. En tota força o en totes les forces, loc. Fortament.
  4. ant. De nostra força, en tota la nostra força.
  5. Fís. Acció que es dona entre dos cossos en contacte i que canvia qualsevol relació física entre ells.
  6. Força centrífuga, tendència dun cos a alluntar-se del centre del seu moviment.
  7. Força centrípeta, Fís. Aquella que sha daplicar a un cos per a que vença linèrcia i faça una trayectòria corba.
  8. Força acceleratriu, Mec. La que aumenta la velocitat dun moviment.
  9. Força animal, la dels animals utilisada com a motriu.
  10. Força bruta, la material en oposició a la força de la raó.
  11. Força dinèrcia, Mec. Resistència dels cossos a canviar lestat o la direcció si està en moviment.
  12. Fer força, loc. Insistir en una cosa que safirma o es propon: Tots hem de fer força per a conseguir ligualtat de drets.
  13. Força major, motiu prioritari o molt important.
  14. Força de voluntat, capacitat duna persona per a fer lo que ha de fer.
  15. Intensitat, potència: El sol lluïx en força.
  16. Vàlua, eficàcia.
  17. Fer o tindre força un argument o plantejament, tindre eficàcia.
    1. Actuació duna potència contra una resistència.
    2. Fer força o forces, treballar per a véncer una resistència.
  18. Forces vives, persones i colectius que són capaços, en un moment determinat, dintervindre per a solucionar un problema que afecta a una comunitat humana.
  19. La major força, ant. La major part dun conjunt de persones.
  20. Forces de terra, mar i aire, militarment els diferents eixèrcits, el terrestre, la marina i laviació.
  21. ant. Fortalea, edifici fortificat.
  22. Utilisació de la força en benefici propi i en detriment duna atra persona obligant-la i condicionant la seua voluntat.
  23. ant. Posar força a una dòna, violar-la.
  24. A la força o per força, per necessitat o obligació.
  25. A força de, loc. A pur de, per insistència: A força de treballar ha guanyat diners per a comprar una casa.
  26. Traure forces de flaquea, loc. Obtindre forces quan ya no es pot més, esforç fet en un moment de màxima debilitat.
ref. Qui té força, alça pes. A on no hi han forces no s’alcen arroves. Bocí per força no fa profit.
Buscar Forces en:
  • Forces coincidix en:
    • la 2ª persona del present de subjuntiu de forçar
    • la 2ª persona del present d'indicatiu de forçar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.