Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: raó
raó, -ons
(Del llatí ratiōne, mat. sign.)
  1. s. f. Facultat de pensar, de discórrer o discernir.
  2. Argument, reflexió, explicació, opinió, aclariment.
  3. Motiu: ¿Per quina raó than desheretat?. Alguna raó tindrà per a no vindre a la boda.
  4. Us de raó, capacitat per a discórrer, pensar o discernir.
  5. Perdre la raó, perdre la facultat de discórrer o discernir.
  6. Tindre raó, estar en lo cert.
  7. Donar la raó, creure i acceptar que lo que un atre fa o diu és just, veritat o correcte.
  8. En raó, dacort en la veritat o la justícia.
  9. Sense raó, enganyat, errat, injust, fals, sense motiu justificat: No es pot anar matant als animals sense raó.
  10. Ser de raó o ser raó, ser conforme a la veritat o a la justícia.
  11. Posar en raó, posar dacort.
  12. Obrar contra raó, obrar contra la veritat o la justícia.
  13. Carregat de raó, loc. En possessió de la veritat.
  14. Acte de discórrer en busca o en demostració de la veritat.
  15. Fer raons, fer observacions, opinar, reflexionar.
  16. No admetre o no escoltar raons, no voler escoltar els consells o arguments dalgú.
  17. Per raó de, per causa de.
  18. Explicació o aclariment dun fet, dun conte.
  19. Demanar raó, voler una explicació.
  20. Donar raó, explicar o aclarir un fet o conte.
  21. Donar raó a algú, ant. Ser suficient per a llevar-se de davant ad algú.
  22. Raó social, nom en el que és coneguda una entitat públicament.
  23. Paraula: Diu unes raons de persona major. Deixa les raons i anem als fets.
  24. Fer passar ad algú en raons, entretindrel parlant, sobretot en excuses.
  25. ant. Parlament, acte de dir o parlar.
  26. Mat. Cocient de dos cantitats comparables entre .
  27. Mat. Raó aritmètica, diferència constant entre dos térmens consecutius duna progressió aritmètica.
  28. Raó geo­mètrica, cocient constant entre dos térmens consecutius duna progressió geomètrica.
  29. Estar una cosa en raó directa duna atra, estar relacionada una cosa en una atra de manera que si una aumenta o disminuïx latra també ho fa.
  30. Estar una cosa en raó inversa duna atra, estar relacionada una cosa en una atra de manera que quan una aumenta latra disminuïx i quan una disminuïx latra aumenta.
  31. Saltar-li a u la raó pel cap, loc. Ser evident que u tota la raó.
ref. La raó no vol força. La millor raó, el bastó. La millor raó, el trabuc. En raó o sense raó va el pobre a la presó.
raó, -ons
  1. s. m. var. fon. V. raoret.
Buscar raó en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: rahó.