saltar
Flexió verbal »(Del llatí saltāre, mat. sign.)
- v. intr. Impulsar-se o eixir impulsat un cos cap amunt, de forma que durant un temps no toca terra o cap atre punt que el sostinga; botar.
- Llançar-se a un lloc més baix del que s’està; botar.
- Saltar a terra, baixar d’un vehícul o una nau i chafar terra.
- Llançar-se per sorpresa i en força sobre o contra algú o algun lloc.
- Llançar-se un líquit des d’un lloc a un atre.
- fig. Respondre de colp o tallant a una atra persona la conversació.
- fig. Saltar a la vista, loc. Ser evident una cosa.
- tr. Botar, passar sobre algú o alguna cosa fent un salt.
- ant. Assaltar.
- fig. Botar, deixar-se una cosa passant de l’anterior ad ella, a la posterior.